A l’anterior article de musicologia parlava del llenguatge artificial solresol. Recordem que era un llenguatge en el qual cada sílaba-fonema era una nota de l’escala diatònica. Doncs bé, sembla que no és l’únic llenguatge d’aquest estil.
D’entrada trobem el sarus. El sarus, com el solresol, utilitza les set notes naturals per a construir les diferents paraules. L’inventor d’aquest sarus és un animador anomenat Adam Phillips. Aquest animador va crear una serie d’històries en Flash anomenada Brackenwood. En aquesta serie hi ha una raça (els Yuyu) que fan servir el sarus per a comunicar-se. Pel que sembla el primer nom que va donar a aquest llenguatge va ser B525. Si prenem 1=Do, 2=Re,… 7=Si, tenim que 525 és Sol-Re-Sol. És clara, doncs, la inspiració solresoliana. Per si us interessa el sarus, el podeu aprendre aquí.
Un altre autor, en aquest cas autor de llibres, que ha utilitzat una cosa semblant al solresol ha estat l’hongarès Frigyes Karinthy. A la seva serie de llibres Utazás Faremidóba (que traduït seria una cosa així com Viatge a Faremidó) els habitants de Faremidó parlen una llengua que es transcriu en notes musicals. (Per si m’ha tocat un lector curtet faré notar que Faremidó es pot descompondre sil·làbicament en Fa-Re-Mi-Do). Ara bé, no sé fins a quin punt ha desenvolupat la llengua, si ha arribat al nivell del solresol o del sarus o no.
D’altra banda, què passaria si en comptes d’agafar l’escala diatònica (7 notes) agaféssim la cromàtica (12 notes)? Doncs que les combinacions possibles augmentarien enormement. Això és el que devia pensar Bruce Koestner, creador de l’eaiea (que en eaiea significa llenguatge musical). És un llenguatge sense gaire repercussió que, sincerament, crec que encara té menys sortida que el solresol: no té una gramàtica coherent i la categorització que fa no té gaire sentit, en vistes de la seva pàgina.
I ara és el moment de jugar a les pel·lícules. A quina pel·lícula de l’Spielberg anomenada Encontres a la tercera fase s’utilitza un llenguatge musical? No, no és a Indiana Jones i la mare que el va parir. És a Encontres a la tercera fase. Realment el llenguatge no es va desenvolupar molt però… i què?
Fins aquí, hem vist com a partir dels lexemes de la música s’han intentat crear diverses llengües de cara a la comunicació (real o fictícia) amb menys o molt menys èxit. Però aquesta no és l’única manera de jugar amb la música, com veurem més endavant.
