Toca’m el La

Viena. Finals de 2007. Una ràfega de pluja cau gairebé horitzontal empesa per l’infame vent vienès. La bombeta de baix consum confereix una llum groguenca a l’habitació. Una guitarra erecta roman endollada a un Marshall MG15CD de 15 Watts. Ara mateix estic cansat de preparar la felicitació de Nadal d’enguany en la que tocaré Come Here de Kath Bloom. Davant l’ordinador, em disposo a cercar al Youtube vídeos de Sangtraït per culpa d’una melangia traïdora.

Trobo un vídeo dels Sangtraït amb els Barricada a l’Sputnik, de quan l’Sputnik era un programa de televisió que valia la pena, de quan ningú no sabia qui era el Bruno Sokolowicz amb l’arribada del qual el programa va decaure fins al sopor. Seguint una cadena de vídeos que el Youtube considera relacionats arribo a un que em xoca. Un jove m’explica com tocar El vol de l’Home Ocell. Quan acaba em diu que li toqui. Tot seguit apareix una guitarra per a esquerrans amb una mà que apunta ves a saber on per pala. A sobre hi diu tocamela.cat.

Em dirigeixo a aquesta adreça frívola i hi trobo un munt de vídeos d’uns arreplegats que expliquen com tocar cançons i d’altres bestieses. Per alguns vídeos crec que no estan molt fins. Alguns cops ni tan sols estan afinats. M’agrada. A més, donant-li voltes a l’adreça apareix davant meu un palíndrom que acabo utilitzant com a cloenda d’un relat (Toca-m’ho tot, ara, tot, oh! Macot).

El 15 de gener de 2008 em registro al fòrum. Utilitzo el meu nom de guerra: intratable. Així: en castellà i en minúscula. Començo a participar tímidament al fòrum, després m’animo. També comento alguns vídeos i, com que sóc un cabró, les crítiques no sempre són positives. Més tard, el Valls em diria que algun vídeo havia desaparegut en part per culpa meva (em sap greu, Eric).

Mesos més tard, la gent del tocamela no té cap millor idea que demanar-nos, als seus humils però fidels súbdits, si tenim algun vídeo tocant la guitarra. Jo, per fer-me el fatxenda, em gravo tocant el solo de We Will Rock You després de fer l’imbècil picant de mans. Els agrada (no tenen criteri) i em demanen que gravi l’explicació. Ho faig, l’Albert amalgama els dos vídeos en un i el penja just el dia en que veig Queen + Paul Rodgers a l’Stadthalle de Viena. I m’anomenen professor. (Ha, ha, ha! Aquí us quedeu inútils súbdits, ara formo part de la noblesa tocamelonera! Ha, ha, ha!)

Al març de 2008, els del tocamela perden el nord que mai no han tingut. Entre altres coses, diuen als col·laboradors: “Algú vol escriure un blog?”. Cabrons, penso. Va, sí.