Recomanacions musicals (III)
Ei!!! Tornem per aquí!
Avuí us parlaré principalment d’un grup que, tot i que no he pogut (ni em ve gaire de gust) escoltar profundament, absolutament tot lo que he sentit d’ells m’agrada. No us recorda a Blondie? Si…ja se que pensareu que es fàcil per la cantan rosa i tal i qual…no no, es pel rotllo experimental que porten amb aquests aires rockeros que porten dins.
No se, m’agraden…mireu mireu, un parell de clips:
I si necessiteu mes…un parell de directes mooolt txulus:
M’encanten!
Per cert, només una coseta mes…
Un regalet de part d’uns nois, quina gran cançó, quin bon gust i quina edició!
Jam Session 2.0 from Cain Mosni on Vimeo.
Apa siau amics!
Jam tornat!!
Be amics, hola a tothom!
Avuí, aquesta nit, aquest vespre, tonight, tanoxe…tornen de nou les “Jampep Sessions” de Badalona.
A partir de les 22,30h començarà l’espectacle de musics fins que vinguin els Mossos a portar-nos al calabosso a tots plegats…bueno, ó fins una mica avans, i així ens estalviem tots els papeleos policials.
Veniu sols, acompanyats, amb algo preparat o sense. Si podeu porteu el vostre instrument, es lo únic que es demana, si no podeu…no us preocupeu, que algo ja farem!
Podréu trobar-nos al centre parroquial de Sant Josep (Plaça Rector Rifé, s/n 08912 Badalona). Si veniu algún del Tòcamela i no us atreviu a sortir aviséu-me, jo estaré allà!
Fins al vespre!
Ros & Roosters en acústic!
Hola amics!
Tinc el plaer de presentar-vos, en directe, el projecte que tinc amb en David Ros. Un projecte amb moltes ganes i sobretot, amb molt d’estil.
De moment contem amb una barreja de cançons que us oferirem en acústic el proper dissabte 12 de Setembre en un concert que fem amb els Misifu.
El concert començarà a partir de les 23h a la sala Montmartre de Mataró (C/Méndez Núñez, 37). L’entrada es gratuïta.
Us esperem a tots allà i, sobretot, esperem que us agradi i us ho paseu de luxe!
Pac.
3ª Nit de monòlegs amb Apocalippo
Apocalippo de nou en directe amb el seu, ja habitual, equip de monòlegs!
Aquí teniu l'enllaç a l'event en el Facebook: http://www.facebook.com/home.php?#/even ... 733&ref=nf Igualment us explico.. Començarem tocant una miqueta de versions de rock (The Cure, Blur, Muse, Coldplay, Pink FLoyd, Michael Jackson...) per donar peu als monòlegs i sketchs per part dels nostres cuatre humoristes. Entre monòleg i sketch ambientarem amb temes propis i acabarem amb una última part de rock mogudet!! Preu a gust del servidor (si, si...)
Recomanacions Musicals (II)
Hola de nou amics! Us heu comprat algun pedal desde el post anterior? Us heu gasificat amb algo? En fi…
Tornen les recomanacions, i a molt bones hores, que en tinc uns quants esperant-vos.
Que millor que començar amb els millors 
si mes no, per mi, els mes esperats. Els cabrons (of course) a mes d’un mes (ó dos) de treure el nou disc, ja han publicat el primer single…això no es fa!! cony, ara que?? necessito la resta de l’album ja!
Temazo eh? “United States Of Eurasia” de Muse (gràcies Sruc pel “chivatazo”). Una cançó que com sempre, em demostra una mica mes el seu propi estil com en totes les demès cançons, però amb un deje especial i, per que no, amb un parell de segons bastant propers a l’estil classic de Queen.
En teoria comencen la gira el 24 de Setembre…això vol dir que com a mínim dues setmanes avans treuran l’album, no? (vaaa porfi porfi…) con lo que haurem d’esperar dos mesos???? Cony, no aguanto mes,porto un any i mig esperan aquest “aconteciment”.
Me pierrrdo por las ramas.
Alguna vegada heu sentit parlar de’n Victor Wooten? Mireu, aquí us posaré un parell de videos que em va pasar un amic fa pocs dies. El tiu, si, es un màquina, mireu qualsevol video al Youtube. Donç aquí s’ha ajuntat amb una bona colla, en la que es troben, entre d’altres, el seu germà (un altre…) que toca el seu propi instrument. El tiu sembla que porti com una mena de guitarra de LEGO o algo així…i realment fa coses extrañes.
Vamos, tot un luxe veure’ls a tots dos! I, a mes a mes, ara podreu descobrir a Mr. Bela Fleck.
No el coneixeu??? Jo tampoc, però mola, es com una mena de Didgeridoo chromàtic!! Però amb la cançó funky oriental que s’han marcat la resta de banda, es impresionant….incluit el duel de Taules vs. Bass.
Flipant, mireu!!
Fuààààà, grutal! Oi??
Change radical. Us agrada Björk? Això no acostumo a recomanar-ho, no perque no sigui bo (es boníssim), si no, perque acostuman a enviar-me ben lluny. Però no se, ara estava escoltant aquesta cançó i (per enèssima vegada) m’ha seduit.
Unravel de Björk, senyores i senyors:
Ains..que ploro! Es preciosa aquesta cançó!
I com el meu reproductor ha passat de cançó, per que no? ara us ensenyo la següent. D’un grup que sempre m’ha captivat amb aquest estil propi. Mai a la vida havia vist una veu i una guitarra tan característiques, inimitables.
Suede, She’s In Fashion:
Que tal? us han agradat???…tinc molts mes…(Mr.Big, Nightwish, Jeff Buckley, Kurai, Living Colour…….).
Bueno nois….per que no se m’acabi el material, ho deixem per una propera sessió oki??
Ciao bambinos!
Pac.
Mamà, mamà! Jo vull ser “100 peus”!
I com heu llegit, m’encantaria.
Heu sentit a parlar del G.A.S.? Be, si jo tinguès prous diners.. Si jo fos ric.. Si poguès comprar-me tot lo que em be de gust, tindria aquesta pedalera. Tindria aquesta pedalera i voldria implantar-me 98 peus mes per donar a la vast, clar.
Així, a simple vista (simple?) he pogut detectar uns quants pedals interesants en aquesta imatge. Per això, no us extranyi, que en un futur pot ser no tan improbable, em trobi amb una pedalera, si mes no, la meitat que aquesta jajaja.
M’ha semblat veure un Whammy original? la primera versió, si senyor. Tambè he vist algun Wah de Morley, un parell de DL4 (de dos en dos?? flipa, uns 700€ casi tots dos junts!). Un Ernie Ball de volum? Algun Tube Screamer? 4 ó 5 Zvex? Un pedaxou de Eventide Harmonizer!….i així podria estar-me fins als 147 pedals que tenim aquí a sobre conectats.
Us preguntareu, -i això? qui te això? -bueno, no una persona en concret.
Una colla de freaks (amb la que col·laboraria de bon gust) d’un parell de Webs em penso, van proposar superar el record guiness de la pedalera mas infinita del mon, record que ja era d’ells de l’any passat amb la cifra no menys sorprenent de 143 pedals conectats amb plena funcionalitat!
Vaig flipar amb això, vaig anar corrents a a dir-li a la xicota -veus? tampoc estic tan malalt!! Ells estàn pitjor!..-evidentment em va contestar lo que em mereixia, “si tu haguessin demanat a tu ni t’ho hauries pensat”.
Però bueno, i que? M’encanten els pedals i, per molt perfecta que sigui la meva pedalera, sempre en voldrè de nous.
Rock & Rock
Estaba escoltant plàcida i meditadament una de les meves cançons preferides (Arizona - Kings Of Leon). Quina tranquilitat, quina força. Una cançó, sense cap mena de dubte, digna de disfrutar per a tothom. Tot un conjunt de diferents melodies repensades. Una guitarra rítmica inusual, una ritme tant contradient com impulsiu, un baix que no deixa de sorprendrem, uns riffs & solos que et porten fins la constel·lació mes desitjada filosòficament i, per acabar, una veu que t’arriba al cor foradant tot lo que es trobi per davant.
Que tal? com porteu el mes de Juny? I els exàmens (qui en teniu)? Bueno, espero que be.
Avuí vinc a demanar-vos ajuda.
Veureu, tinc ple de melodies i riffs ficats al cap fa un temps. Vaig estar parlant amb un gran amic desde que tinc habilitats per recordar sobre dona’ls-hi forma de cançons a totes aquestes idees. Ell toca el baix (deu ni do), i acostuma a ajudarme amb les meves idees, n’aporta de noves, arregla les meves i a mes els hi dona un ‘toque’ personal fundamental que encaixa perfectament amb les meves guitarres.
Parlàvem de com donar-li forma i tot plegat però, no se, no em van quedar les idees clares del tot i li he estat donant voltes.
Per començar, a quin carai d’estil puc etiquetar lo que vull fer? Necessito fer-ho per expandir tot en general.
Us explico, vull fer un estil ‘namica’ estrany. M’agradaria fer un tipus de rock poc freqüent, es una barreja podria dir-se de Hard-Rock dels 90’s, amb una mica d’ambient de rock psychodèlic ó rock astronàutic tipus Muse. Encara no se, suposo que l’estil que mes m’ha encaixat a mi sempre per fer això es el “Rock & Rock”, però clar, això m’ho he inventat jo.
Com etiquetarieu vosaltres amb lo que jo crec que es defineix millor com a “Rock divertit” (riffs distorsionats, canyeros i sobretot, ritmes “ballables”)??? Funny Rock??
Buff!..quin cacau mental. A mes a mes…quan tinguem un mínim decent de temes hem de buscar un bateria, i els bateries en aquest païs semblen mes cotitzats que les hipoteques!
I, sobretot, un cantant. ‘Ostie pute lo cantant’, això si que es difícil perque, a mes a mes, soc un pijo delicat de merda i busco algo concret.
M’agradaria una veu rockera però no tirant a heavy, no m’agradan els berrits de rumbera x)
Algo tipus . . .
-Velvet Revolver - Slither
-Seal - Future Paradise (si aconsegueixo això, he triomfat)
-Audioslave - Like A Stone
Demano molt, no? jajaja bueno, si sou capaços de fer alguna d’aquestes cançons amb un estil molón ó coneixeu a algú capaç de fer-ho..si us plau troqueu-me! que us convidaré a une sbirres (les justes per convencer l’apropiament de la vostra ànima j0aj0aj0a)
Bueno, fins aquí el meu dilema…o no? donç no! Ara tambè tinc un projecte amb un amic (que no li falten fans) del qual em de treure avans d’estiu uns vuit temes, jarr! però tambè em mola, es un rotllo mes Pop-Rock nacional, molón, tranquil i, per que no?, una mica revel tambè!
En tot cas, estic ansiòs de tenir algo refet ja del meu “Funny Rock” . Tal i com tingui algo decent que mostrar necessitarè, tambè, la vostra opinió.
De moment i fins aviat . . .
. . . salut i tòcamela!!
Recomanacions Musicals (I)
Que tal?? esteu preparats per descobrir noves músiques amb mi? Be, us compartirè lo que per mi es de lo mes recomanable del moment (o no tant “moment”).
Us porto a Austràlia, pais d’aborígens!
Fa un parell d’anys vaig anar a un concert aquí, a Badalona, de Jack Johnson. Allà, mentres esperavem a la pista fent sentada amb els entrepans i els DuffMans rondant per la zona, ens van arribar uns buttletins d’un ros bastant curiòs.
Xavier Rudd es deia, amb una foto interesantisima: Un home assegut rodejat d’insturments “l’home orquesta?” vaig pensar. Mireu mireu:
Us imagineu?? Donç encara era mes espectacular, el tiu portava davant els tres Didgeridoos amb una resonator als genolls tocant amb slide i una armònica soportada al coll!!
Evidentment, a partir d’aquella fotografia vaig pensar “torna a casa i busca la seva música”, però vaig esperar-me ja que estava allà a veure el concert….que pintava força interessant.
Desprès d’una petita llarga estona va començar la festa. Dos teloners avans de Jack Johnson tambè pintava força interessant!
Així que de sobte va començar a il·luminar-se la pantalla del darrere i va sorgir el nom d’ALO. Cony! com molàven, eren el grup del teclista que acompaña sempre a Jack Johnson!
Estil totalment “playero” i acústic, genial! (Primera recomanació)
Molen no?? www.alomusic.com
Donç no va acabar ahí la cosa. Desprès d’aques espectacular mini concert va apareixe un senyor força peculiar anomenat Matt Costa. Amb un fons d’escenari verd i florejat i amb mes música “surenya” ens va arribar encara mes al cor. Quina veu, quines melodies, mireu mireu… (Segona recomanació)
Em sembla genial…www.mattcosta.com
Jack Johnson no cal que us ho recomani, no? de fet, ja l’haurieu de conèixer, es fundamental haver escoltat algo de Jack Johnson a la vida d’una persona, com a mínim, una vegada!
Total, desprès de l’espectacular concert, per acabar, de Jack Johnson…a l’arribar a casa de bona madrugada, em vaig col·locar a internet i vinga!!! quin desparrame de temazos amb el Xavier Rudd.
Que voleu? Reggae? Pop? Ambient? Canya?? aquest senyor ho te tot!!
Especialment aquestes cançons que us poso son genials, però ara farà un any, va treure un nou disc titulat “Dark Shades Of Blue” que es bastant mes fosc i dur que tots els altres, sempre comparant desde el seu estil natural.
Escolteu, escolteu… (Tercera i millor recomanació!)
Uff..em sembla increible aquest tiu www.xavierrudd.com
Bueno, fins aquí les meves primeres recomanacions, van be, no? Han sigut força acústiques i melodioses però, n’hi hauràn de mes estils, segons el dia clar, aquell dia va ser tot un seguit de les mateixes ones!!
Bona nit pe’l matí i fins un altre Tocamelons!!!
Ros: Presentant una maqueta!
Ei! Que tal amics?
Uff..per fi tinc un minut per navegar amb vosaltres, així que vaig a aprofitar-ho per anunciar-vos el meu proper concert.
Aquest proper Divendres dia 15 de Maig, presentarem la maqueta del meu amic David Ros a Jampep.
La maqueta (”Algo del revés”) consta de 5 cançons (que podreu escoltar al seu Myspace) amb un estil fresc que barreja el Rock amb el Pop d’una manera agradable.
Seràn interpretades per: (evidentment) Ros a la veu, Dani a la guitarra solista, Rubén al baix, Samu a la bateria i jo a la guitarra rítmica.
Teòricament, començarà sobre les 22,30h però, ja sabeu com van aquestes coses.
El concert serà gratuït a Jampep (Centre Parroquial de Sant Josep. Plaça del Rector Rifé, 08912 Badalona M “Pep Ventura” L2).
Espero que us agradi i que disfruteu als que teniu pensat anar-hi. Als que no, us animo a que visiteu el Myspace i escolteu els temes, a veure si així us enganxen jejeje
Ens veiem aviat, salut amics i… Tòcamela!
Gràcies al Blues!
No acostumo a tocar Blues, si mes no, no entra en els meus plans. Clar que, ultimament, Gilmour em fa investigar molt. No es que Gilmour faci Blues (com haureu pensat), si no, aquesta virtut tan impecable de barrejar estils i emocions, amb (practicament sempre) escales de Blues (així ho veig jo).
Tambè hauria de mencionar que si he après algo del Blues, ha sigut gràcies a les Jampep sessions de Badalona, en la que no pasa res si pujas a tocar algo que no has tocat mai a la vida, s’aprèn!
Bueno, a lo que anàvem. L’altre día, mentres contemplava l’slide metàlic que hem van regalar fa temps, l’slide de bronce que em va fer el meu pare fet per les seves manetes i l’slide de vidre últim que em vaig comprar, vaig pensar “cony, quina serà la raó de que m’agradi tan el de vidre?”.
Gràcies a la meva ment (i l’aborriment) vaig arribar a la conclusió de que havia de ser mes una cosa enigmàtica i/o del destí que material. Aquesta conclusió va ser concebuda per un record llunyà d’una historieta que hem van explicar.
Serà un mite? serà verídic? no ho se, però tractava d’una colla d’infalibles afroamericans del Missisipi, esclaus de la vida moderna del seu temps, que bebien, ploraven i tocàven Blues a una taverna conflictiva per qualsevol pàlid a Mississipi, la mare dels Bluesmans.
Una simple i habitual baralla d’un music ebri amb qualsevol embriac va ser la gestadora d’aquesta simple eina musical.
Una trencada d’ampolla al cap d’un altre, va ser la causant de deixar al music amb el coll de la botella (d’aquí el seu nom originari bottleneck) a la mà (o al dit). Que va fer? us ho imagineu, oi?
Tan simple com això, va fer nèixer aquesta tècnica tan curiosa, agradable i amplia en el mon de la música!
No se si serà exactament així el seu orígen, lo que tinc clar es que tot va començar amb el coll d’una ampolla, d’aquí el seu nom originari bottleneck (el nom d’slide es referent a que es deslliça per la guitarra).